“La sentència és una oportunitat perquè la Paeria compleixi amb la llei de memòria històrica”

photo5933798070670174948

Avui 9 d’abril el Jutjat Contenciós núm. 1 de Lleida ens ha comunicat el dictat de sentència 152/2018, de 6 d’abril, que posa fi al plet sobre l’eliminació dels carrers franquistes.

Posa fi al plet però no a la qüestió, donat que la sentència:

1.- AFIRMA QUE S’HA DE COMPLIR LA LLEI DE MEMÒRIA HISTÒRICA tot invocant l’article 15.1 de la Llei de Memòria Històrica que obliga les administracions públiques a retirar tot allò que suposi l’enaltiment de la dictadura i el cop d’estat a la via pública i, en aquest sentit, considera que “la Administración demandada no se opone a la pretensión de fondo de los recurrentes, esto es, la retirada de los nombres de las calles” (F.5è)

2.- CONSTATA QUE EL PROCEDIMENT DE REVISIÓ DELS CARRERS HA SUPOSAT L’INICI DEL COMPLIMENT D’AQUESTA LLEI, SI BÉ ENCARA NO HAURIA FINALITZAT I JA S’HAURIA DILATAT MASSA tot reconeixent en aquest sentit que “se ha de seguir un procedimiento concreto que en el momento en que se interposo el recurso no se había concluído (…) procedimiento que se ha dilatado más de lo deseado (…) procedimiento a seguir que no ha culminado” (F. 5è)

3.- DESESTIMA FORMALMENT EL RECURS, NO EN FONS DE LA MATÈRIA, SOBRE LA QUE RECONEIX QUE LA LLEI DE MEMÒRIA S’HA DE COMPLIR. I PER AIXÒ NO ENS IMPOSA LES COSTES perquè afirma que “el caso presenta serias dudas de hecho o de derecho como sucede en el presente caso” (F.6è). En conseqüència la plataforma Lleida Lliure de Franquisme no recorrerem la sentència perquè, malgrat que no imposa a la Paeria la retirada immediata dels carrers franquistes com ens hauria agradat, sí que li indica clarament que no ha complert amb la seva obligació de resoldre completament la qüestió i li estira les orelles quan diu que ja ha trigat massa.

Amb tot això, exigirem que es compleixi la sentència, que la Paeria acabi l’expedient administratiu amb una resolució expressa sobre la retirada dels carrers franquistes. Pròximament, anunciarem les accions concretes que durem a terme. Recordem que més de mil signants i una quarantena de col·lectius van donar suport al manifest Per una Lleida lliure de franquisme“.

COMUNICAT: El franquisme, a judici

IMG-20180212-WA0000
El desembre de 2016 vam signar el manifest “Per una Lleida Lliure de Franquisme”, un manifest impulsat per la família del militant comunista Antonio Cantano, que recull més de 1.000 adhesions, entre les que es destaquen:
 
– Algunes de les principals forces polítiques del municipi de Lleida i del país (ERC, CUP, ICV, Podem, Comú de Lleida…)
– Sindicats (CGT, COS, Intersindical CSC…)
– Entitats memorialistes (Amical de Mauthausen i altres camps, Associació d’Ex Presos Polítics del Franquisme, Comissió de la Dignitat…)
– Moviments socials (PAH Lleida, Grup de Dones de Lleida, Òmnium, ANC…)
– Historiadors i acadèmics (Antonieta Jarne, Josep Fontana, Jordi Soldevila…)
– Diputats i diputades al Parlament de Catalunya 
– Sobretot, destacats lluitadors i lluitadores contra el feixisme a Lleida (Anna Ariño, Àlex de Sàrraga, Antonio Chacón, Magda Ballester, Pere Culleré…)
 
Vam signar el manifest perquè havíem constatat la nul·la voluntat de l’ajuntament de Lleida i, particularment, del seu màxim representant, l’alcalde Àngel Ros, d’enretirar personatges de la dictadura franquista del nomenclàtor de la ciutat, després que tres grups municipals de la Paeria i una comissió d’historiadors l’haguessin instat a fer-ho en compliment de la llei de Memòria Històrica. Convé assenyalar que d’aquests nou carrers, els de Casimiro Sangenís, Alcalde Montanya i Juan Manuel Nadal i Gaya van ser posats en democràcia, durant els successius mandats del PSC. Les úniques veus que es van alçar contra aquest despropòsit foren les d’ERC, la CGT, la CUP i l’Assemblea de Joves de Lleida (avui Arran). 
 
El març de 2017 vam sortir als carrers de Lleida perquè l’alcalde de Lleida va menystenir aquesta legítima demanda utilitzant arguments perversos com que el canvi de nom del carrer perjudicaria als veïns o que les polítiques de memòria les va fer el PSC als anys vuitanta.  
 
Per tot aquests motius, entenem i compartim la voluntat de la demanda de la plataforma Lleida Lliure de Franquisme: que la justícia obligui l’Ajuntament de Lleida a esborrar el feixisme dels nostres carrers. Per memòria i dignitat.
 
 
LLEIDA LLIURE DE FRANQUISME
Associació d’Ex Presos Polítics del Franquisme
Comissió de la Dignitat
Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya
Assemblea Nacional de Catalunya
Esquerra Republicana de Catalunya
Candidatura d’Unitat Popular
Comú de Lleida
Crida per Lleida
Colors de Ponent
Confederació General del Treball
Dones de Lleida
Ateneu Cooperatiu La Baula
Intersindical CSC
Acaba amb la Placa
Podem
Iniciativa per Catalunya
Lleida, 14 de febrer de 2018.

Manifestació 18M

L’Ajuntament de Lleida, encapçalat per Àngel Ros, es nega sistemàticament a respectar la Memòria Històrica i complir amb un mandat legal i social per la retirada del nomenclàtor franquista.

Per aquest motiu, fem una crida a tots i totes les ciutadanes de Lleida a sortir al carrer el proper 18 de març. Fem sentir la veu de la dignitat i la justícia a un Ajuntament sord.

manicarrers2

Esdeveniment a Facebook: http://bit.ly/2mmBg4h

Manifest

Per dignitat i coherència, familiars i amics del comunista Antonio Cantano rebutgem públicament que se li dediqui un carrer a Lleida mentre n’hi hagi de personalitats franquistes. L’Antonio va ser un incansable antifranquista que va lluitar per la dignitat de la classe treballadora i per les llibertats nacionals catalanes. Fundador de les primeres Comissions Obreres a la ciutat, va passar deu mesos a la presó Model per participar a l’Assemblea de Catalunya (1973). Amb la fi de la dictadura va ser regidor del PSUC en la primera legislatura democràtica (1979 – 1983)

L’any 2015, el govern de la Paeria va anunciar l’adjudicació de nou carrers a la ciutat: un d’ells per a Antonio Cantano, entre els barris de la Bordeta i Magraners. 41 anys després de la dictadura franquista, a Lleida encara resten vuit carrers dedicats a alts càrrecs del règim i afectes del cop d’estat del 1936. Segons l’informe que va presentar l’historiador David Sancho a la Comissió Especial de Carrers, abastament documentat, aquests són els vincles dels personatges amb la dictadura:

Joan Recasens (Alcalde Recasens)

Joan Recasens i Ros, tradicionalista i integrista catòlic. Va estar implicat en la revolta militar a Lleida i va ser nomenat alcalde en produir-se el pronunciament militar contra la República el dia 18 de juliol de 1936. Va ser afusellat el novembre d’aquell any.

Ramon Areny (Alcalde Areny)

Ramon Areny Batlle, empresari de procedència monàrquica, cofundador del Caliu Ilerdenc, va ser alcalde de Lleida de 1939 a 1941. Durant el seu mandat a Lleida van existir, a banda de la presó, tres camps de concentració. Des de l’entrada dels feixistes a Lleida fins al 1945, 558 persones van ser afusellades a Lleida (148 sense judici) i 169 persones van a la presó. A banda, 359 persones van ser expedientades pel Tribunal de Responsabilitats polítiques.

Carmelo Fenech

Carmelo Fenech va ser delegat d’Hisenda a Lleida i el segon president del Caliu Ilerdenc (1941), societat formada per membres de la burgesia local que, a banda d’aficions d’esbarjo i pseudoculturals, actuava com a grup de pressió en els nomenaments de càrrecs polítics a la ciutat i la província. Els membres del Caliu defensaven la “pau” i “l’ordre” imposades pel franquisme, potenciaven una cultura oficialista que de la mà del “leridanismo” estava al servei de l’uniformització cultural i de la descatalanització en tots els àmbits de la Catalunya Occidental.

Casimiro Sangenís

Casimiro Sangenís va ser alcalde franquista (1967-1974) i president de la Diputació de Lleida. Va ser voluntari en la guerra civil, terratinent, membre de la Falange de las JONS, delegat provincial del Movimiento i un dels fundadors del “leridanismo”. Durant el seu mandat va produir-se a la ciutat una revifalla de la repressió als moviments d’oposició al règim i una tolerància mal dissimulada cap als pistolers d’ultradreta. Va ser reconegut pel règim feixista amb la Medalla de la Campaña, de la Cruz Roja del Mérito Militar i de la Cruz de Guerra, de la Cruz de Caballero del Orden de Cisneros i de la encomienda del Mérito Civil.

Casmirio Sangenís Bertran

Pare de l’alcade Casimiro Sangenís, va ser membre de la Unión Patriótica de la dictadura de Primo de Rivera. Va donar suport al cop d’estat de 1936.

Miquel Montaña

Alcalde sota el règim franquista del 1974-1976, va ser un reconegut membre del Caliu Ilerdenc.

Germans Recasens

Jesús i Lluís Recasens, tradicionalistes, van participar activament en l’aixecament militar del 19 de juliol de 1936 a Lleida.

Lluís Besa

Carrer dedicat al regidor carlista de l’ajuntament de Lleida entre 1933 i 1936. Va donar suport a l’aixecament del 18 de juliol de 1936 i va ser afusellat. Diverses entitats de Lleida han demanat el canvi de nom d’aquest carrer pel suport que Besa va donar al cop d’estat. La Paeria insisteix en mantenir-lo per ser una víctima de la repressió republicana.

A més dels ja existents, la Paeria vol ferir encara més la necessària memòria històrica nomenant un carrer per a Juan Manuel Nadal y Gaya. Entre d’altres càrrecs, va ser president de la Cambra Oficial Agrària a la província de Lleida, esdevenint un dels prohoms franquistes més importants de la ciutat. Va lluitar en l’exèrcit franquista i va participar en l’ocupació militar de Barcelona el gener de 1939.

Seguint l’estela de la lluita als carrers de Lleida per assenyalar les restes de la dictadura – 358 vestigis, segons el cens del Memorial Democràtic –, les persones signants d’aquest manifest exigim al govern de la Paeria:

– La retirada immediata dels carrers franquistes esmentats, tal i com disposa la llei 52/2007 de Memòria Històrica i la moció 9/XI del Parlament de Catalunya sobre la presència de nomenclatura feixista a l’espai públic.

– La restitució immediata de la memòria històrica, amb un acte públic de desgreuge.

No només per la memòria de l’Antonio: per tota la gent executada, represaliada i empresonada a la ciutat de Lleida durant la dictadura i la transició. Per un present de justícia i pau.

SEGRE «Un centenar de persones signen un manifest per la retirada de noms franquistes de 8 carrers de Lleida»

La Directa «La família d’un històric militant comunista rebutja que se li dediqui un carrer a Lleida mentre n’hi hagi de franquistes»

El Punt Avui «No amb franquistes»

El País «Polémica en Lleida por la decisión del Ayuntamiento de dedicar una calle a un alcalde franquista»

Rojo y Nego «L’Ocell Negre y la CGT piden retirar la calle a Sangenís»


Descarrega’t la imatge de la campanya

logo-01.jpg